Situació i presentació
El terme municipal de Granyena de Segarra (o Granyena de Cervera), de 16,30 km2, limita amb els de Granyanella (N), Cervera (NE), l’enclavat de Gramuntell (de Ribera d’Ondara, a l’E), Montornès de Segarra (S), Verdú i Tàrrega i el Talladell (aquests dos de la comarca de l’Urgell, a l’W i el NW). El territori s’estén pel sector SW de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta (que neix al terme de Montoliu de Segarra i desemboca al Cercavins, prop de Verdú), a la zona de costers segarrencs entre el riu d’Ondara i el Riu Corb, al S de Cervera, damunt un sòl derivat de calcàries oligocèniques que alterna amb sorres al·luvials del torrent de Vilagrasseta.
Forma el municipi la vila de Granyena, únic nucli de població agrupada, un bon nombre de masos esparsos i el santuari del Camí. La principal via de comunicació és una carretera local que arriba a la vila procedent de Cervera.
La població i l’economia
Al final del segle XIV, l’any 1378, a Granyena es comptaven 52 focs, que augmentaren en 4 el 1553. La demografia moderna és de signe recessiu. Després d’un creixement important al segle XVIII (de 180 h el 1718 passà a 519 el 1787), havia baixat a 497 h el 1860 i s’estabilitzà al voltant dels 500 durant la primera part del segle XX (527 h el 1900, 480 el 1920, 503 el 1930) per baixar a partir del 1940 (425 h), amb 419 h el 1950, 352 el 1960, 279 el 1970 i 217 el 1981, a causa d’una forta emigració. Les xifres de població posteriors continuaven indicant una davallada persistent: 186 h l’any 1991, 149 h el 2001 i 138 h el 2005.
L’economia del terme és eminentment agrària. Els conreus de secà (sobretot l’ordi) ocupen gran part del territori, suaument ondulat, i malgrat que els cereals són el conreu dominant es mantenen algunes hectàrees d’ametllers, oliveres i vinya. Granyena de Segarra fou un dels primers pobles que importà una varietat del blat anomenada aquí xeixa gavatxa, que donà un bon rendiment. La ramaderia complementa l’agricultura. Sobresurt la cria de bestiar porcí i l’aviram.
La vila de Granyena de Segarra
Vista de l’església de Santa Maria de Granyena
© Patrimonifunerari.cat
La vila de Granyena de Segarra o de Cervera s’alça a 636 m d’altitud, en un tossal coronat per l’antic castell; els portals i altres racons medievals marquen el límit de l’antic clos de la vila, emmurallat, dominat per l’escalinata i el temple parroquial. Des de la fi de l’edat mitjana es començà a construir extramurs, i al segle XVIII es construí la plaça i el carrer de Sant Pere sobre l’antic. Els carrers més antics baixen del castell i de la parròquia; el carrer Major, en direcció transversal, tanca la població per migdia.
L’església parroquial de Santa Maria de Granyena actual és un gran edifici neoclàssic, un dels més grans i interessants de la Segarra, construït a la fi del segle XVIII (el 1786 és la data de la llinda de la portalada, però no fou acabat fins el 1804), amb tres naus i un alterós campanar que marca la silueta de la vila, vuitavat a la part superior.
Vista de la capella a prop de les restes del castell de Granyena de Segarra
© Patrimonifunerari.cat
Del castell de Granyena, al cim de la vila, fet en la seva major part pels templers, resten unes grans parets d’uns quants metres d’alçada que donen la mesura de la gran construcció; resten colgats uns cellers o soterranis que baixen fins més avall; fou la segona fortificació del lloc, ja que mig quilòmetre al S de la vila hi ha les ruïnes d’una torre cilíndrica que feu servei de guàrdia o defensa al segle XI i part del XII. Al cementiri prop del castell, ja en desús, hi ha una capella que potser correspon a la de l’època dels templers.
La festa que tradicionalment se celebra a l’ermita de la Mare de Déu del Camí, el dijous després del 8 de setembre, s’anomena del Capítol i suposa la pervivència dels capítols que una confraria medieval feia en aquesta ermita. La festa major se celebra el quart cap de setmana de setembre. El 25 de març se celebra la festa de la Mare de Déu de Març a l’ermita del Camí.
Altres indrets del terme
A l’antic camí de Cervera, al NE de la vila, hi ha el santuari del Camí. La primera referència escrita és del 1297, quan en tenia cura el prevere Berenguer de Cases. Ha estat un centre de devoció popular i un pilar commemora el lloc on segons la tradició havia estat trobada la imatge de la Mare de Déu (una talla de fusta de 23 cm d’altura, amb Maria asseguda i l’Infant a l’esquerra i una esfera a la mà dreta). L’edifici actual és de construcció barroca, però l’absis, a llevant, conserva alguna paret de la construcció romànica. Al costat hi ha la casa de l’ermità. En fer la carretera que va a Granyena s’ensorrà una capella que hi havia prop del camí dedicada a Santa Llúcia, i la imatge, gòtica i d’alabastre, es guarda al Museu Diocesà de Solsona.
La història
En una posició avançada en el repoblament del segle XI, prop de Cervera, Ramon Berenguer i Almodis concediren el 1054 el puig d’Agramunt, del terme de Granyena, a 12 matrimonis en condicions òptimes de tinença i conreu sota el domini superior dels castells de Cervera i Granyena. Aquest establiment es devia consolidar i el castell fou encarregat el 1071 a Bernat Isarn (des del 1067 era castlà Ramon Ermemir de Granyena) i deixat en el testament del comte als seus fills bessons. Ramon Berenguer II donà el 1130 el castell de Granyena als templers, que hi establiren una de les principals fortaleses de la contrada amb vista a la conquesta de la ciutat de Lleida. Des de la fi del segle XII hi hagué com a preceptors o comanadors (la comanda de Granyena havia estat creada el 1189, de la qual depenien també Montornès i el Mas de Bondia i part de la jurisdicció del Talladell) Bernat de Vilademàger, Guerau Ponç, Berenguer de Montornès i Pere de Sant Just; el 1306 era comanador fra Jaume d’Oluja. Entre els darrers castlans que hi tingueren els templers figuren els Corbella.
Amb l’extinció de l’orde dels templers, el castell i comanda passà a l’orde dels hospitalers. La llista de comanadors s’inicià el 1316 amb Bernat de Guilella, continuà fins al govern de Nicolau Dameto i Despuig (1810-32), amb algunes curtes etapes que no tingué comanadors propis; el comanador Jeroni de Montoliu (1780-84) reconstruí la casa senyorial i deixà el seu escut sobre la portalada.
Des de la fi del segle XII la parròquia s’independitzà del domini dels templers i aviat, a més del rector, hi hagué altres preveres. Al segle XIV existia la confraria de Santa Maria, titular de la parròquia, que des del final del segle XVI es convertí en la del Roser. Paral·lelament es desenvolupà una altra confraria de tipus religiós i assistencial dels clergues de la població i de la rodalia, que tenia capítol anual en un poble diferent; des del 1511 hi foren admesos els laics i des del 1569 sovintejaren els capítols celebrats a l’ermita del Camí, on després ja es feren normalment; la confraria desaparegué al segle XIX, però l’aplec continuà. La parròquia tingué un bon patrimoni pel donatiu dels ordes militars i els mateixos preveres i una bona part se salvà de la desamortització perquè uns particulars compraren les terres que tornaren a cedir a l’església.
A Granyena s’establiren diverses famílies de castlans i batlles: al segle XIII els Corbella (procedents probablement de la Corbella del Talladell), els Ivorra, Morell, Sanou, Jorba, Bages, Pujalt, etc., i també famílies de rectors (els Cavallera i els Marrades); al segle XVI i posteriorment s’hi establiren els Torres, Manaut, Castellar, Calafell i Saportella (aquests probablement de Granyanella), i als segles XVII i XVIII foren castlans els Lloria i els seus successors Gispert i Frígola, mercaders de Barcelona. El 1462, a l’inici de la guerra contra Joan II, la població de Granyena ingressà en el veïnatge de Cervera; la jurisdicció civil i criminal es mantingué dels hospitalers, els quals, però, no hi residien habitualment als darrers segles.