i Emili Grau i Sala | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Emili Grau i Sala

Pintura
pintura pint
Pintor.
Barcelona, 1911 — Barcelona, 14 d’abril de 1975

Autodidacte, des del 1929 es dedicà a la pintura, la il·lustració i la decoració. Després d’una jove i combativa experiència a Barcelona, s’instal·là el 1936 al Montparnasse parisenc. Aviat es donà a conèixer com a successor de l’esperit i els valors impressionistes, directament lligats amb Bonnard i Vuillard, i esdevingué una figura cabdal de l’Escola de París. Efectuà nombroses decoracions per a teatre i dibuixà molts cartells. Celebrà exposicions a Barcelona, París, Nova York, Tolosa (Llenguadoc), Londres, Los Angeles, etc. La gràcia i la finor dels personatges, la vivacitat dels colors i l’atmosfera elegant dels ambients que il·lustra n'han fet un pintor reconegut i valorat arreu. La seva pintura, rica en recursos i optimista i agradable, idealitza els temes i cerca la lluminositat i l’harmonia cromàtica. Entre les il·lustracions de llibres principals, cal esmentar Madame Bovary (París, 1945), El circo y sus figuras (Barcelona, 1947), À la recherche du temps perdu (París, 1963), Romancero gitano (París, 1960), etc. Residí a Occitània, i exposà sovint a Barcelona i París.

Col·laboració: 
DGM
Llegir més...