i Greenpeace | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Greenpeace

institucions de cultura inst cult i ciències polítiques polít
Organització internacional ecologista fundada a Vancouver (Canadà) el 1972 per David McTaggart.

No té lligams polítics ni econòmics coneguts i financia les seves campanyes gràcies a les aportacions de socis i simpatitzants i a la venda de material divulgatiu. Actua generalment de manera directa i contundent, amb accions d’una gran espectacularitat per tal de cridar l’atenció dels mitjans de comunicació.

L’espectre d’actuacions és molt ampli, però han obtingut especial ressò les campanyes contra els abocaments de materials radioactius a la mar i les proves d’armes nuclears, com també les actuacions per a la protecció integral de la fauna i la flora i la denúncia d’agressions a espais naturals remarcables.

Des del 1984 forma part de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Malgrat la seva gran popularitat, que el 1997 la féu mereixedora del premi Ozó atorgat per l'ONU, a la meitat dels anys noranta, l’assumpció, als països occidentals (on tenia una més gran implantació), de la problemàtica mediambiental per part de partits, empreses i institucions, juntament amb diverses accions acollides desfavorablement per l’opinió pública i les crítiques a diversos aspectes de l’organització (excessiva centralització, caràcter poc democràtic i irrespectuós envers problemes específics als llocs on operava), comportaren que alguns sectors reclamessin el replantejament de l’estratègia. L'any 2016, 107 premis Nobel censuraren Greenpeace per la seva oposició i les accions de boicot contra els conreus transgènics.

L’any 2000 Greenpeace tenia agències a 34 països, la majoria al món desenvolupat. D’entre les accions de més ressò cal esmentar els intents d’evitar amb el vaixell de l’organització Rainbow Warrior els assaigs nuclears francesos a la Polinèsia el 1985 i el 1995 i, als Països Catalans, la paralització aquest darrer any de les obres de la planta incineradora de residus de son Reus (Mallorca).

El marc de referència en l’estructura i funcionament és acusadament estatal i centralitzat. En 2004-2012 a l’Estat espanyol mantingué una delegació a Catalunya, on aquest darrer any el nombre de socis era d’uns 25.000.

Data de revisió: 
2016-09-21
Llegir més...