i Gregori I | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gregori I

Sobrenom amb el qual era conegutel Gran, Sobrenom amb el qual era conegutGregori Magne
Sobrenom amb el qual era conegutel Gran, Sobrenom amb el qual era conegutGregori Magne
història eclesiàstica hist ecl
Papa (590-604).
Roma, 540 — Roma, 12 de març de 604

Fou praefectus urbis i menà vida monàstica al mont Celio (Roma). Apocrisiari de Pelagi II a Constantinoble, el succeí en la seu de Roma. Teòleg i místic dins la línia alexandrina (és anomenat “doctor egregi”), fou també un home d’acció, que s’ocupà dels afers teològics i politicoeclesiàstics de l’Església universal. Cercà una bona avinença amb els llombards a través de pactes i de concòrdies (592). Tendí cap a un centralisme administratiu i una uniformitat litúrgica. Els seus escrits (homilies, cartes i els Diàlegs, el llibre segon dels quals constitueix la Vida de sant Benet) foren molt populars durant l’edat mitjana. Fou el primer papa a usar l’expressió “servent dels servents de Déu”. La festa se celebrava antigament el 12 de març i actualment el 3 de setembre.

sant
Llegir més...