i Gregori VII | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gregori VII

Monjo de Cluny que esdevingué papa amb el nom deHildebrand
Monjo de Cluny que esdevingué papa amb el nom deHildebrand
història eclesiàstica hist ecl
Nom que adoptà Ildebrando di Soana (Hildebrand) en esdevenir papa (1073-80).
Soana, Toscana, aprox. 1020 — Salern, 25 de maig de 1085

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític. Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae (1075), on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal. Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats. Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana. La seva actitud intransigent i les seves exigències foren diversament acceptades en els regnes de la cristiandat (amb reserves a França, a Anglaterra i als regnes hispànics, a excepció d’Aragó i d’alguns comtes particulars, com Bernat II de Besalú, i amb oposició als regnes germànics). L’emperador Enric IV inicià una oberta oposició, i féu deposar el papa a Worms (1076). Gregori respongué amb l’excomunió de l’emperador. La difícil situació política d’Enric IV el mogué a la humiliació de Canossa (1077) per alliberar-se de l’excomunió, però continuà la política antipapal, i Gregori VII el tornà a excomunicar (1080). Ocupada Roma per l’emperador, aquest nomenà l’antipapa Climent III. Gregori es refugià al castell de Sant'Angelo; el 1084 fugí de Roma i es retirà a Salern. Completà l’obra d’unificació litúrgica i de supressió de l’antiga litúrgia visigòtica del seu predecessor Alexandre II. Intervingué a Catalunya, el 1074, amb la sentència contra Pere Ramon, hereu de Ramon Berenguer I, perquè havia assassinat la seva madrastra Almodis, i més tard a través dels legats Girald d’Òstia i Amat d’Oleró en els concilis de Girona (1077) i de Besalú (1078). Intentà la concòrdia entre Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, i concedí als pisans les Balears (1085) en feu honrat. Amb encerts i imposicions, la idea gregoriana de la libertas ecclesiae triomfà en alguns països (Hongria, Polònia, Bohèmia, regne de Kíev), i inicià la lluita de les Investidures, que debilità fortament l’imperi i el papat. La seva festa se celebra el 25 de maig.

Col·laboració: 
APl
sant
Llegir més...