Leopoldo de Gregorio

marquès de Squillace
(Messina?, 21 de desembre de 1700 — Venècia, 13 de setembre de 1785)

Polític sicilià al servei de Carles III d’Espanya, marquès de Vallesantoro i de Squillace (1755).

D’origen humil, es destacà per la seva eficàcia com a comptable d’una casa de Nàpols que proveïa l’exèrcit, i Carles VII de Nàpols el féu administrador general dels queviures militars (1742), director general de duanes (1746) i secretari de finances (1753), càrrec en el qual continuà quan el rei esdevingué Carles III d’Espanya (1759) i se l’emportà a Madrid. El 1763 assumí, a més, la cartera de guerra i, interinament, la de gràcia i justícia, fins el 1765.

Serví les idees regalistes del monarca, adoptà una política econòmica liberalitzadora, féu algunes reformes a l’exèrcit, impulsà la urbanització de Madrid (salubritat, pavimentació i il·luminació de la ciutat) i, a més, prohibí l’ús de la capa llarga i del xamberg. Això i l’encariment dels queviures provocà un greu tumult conegut pel motí de Squillace (1766), a causa del qual fou destituït i desterrat a Nàpols. Més tard, fou ambaixador a Venècia.