El 1565 aixecà uns estricadors per a l’assecatge de les peces, i el 1581 un rentador. Fundà la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià a la capella de l’Hospital (1566). El 1732 obtingué noves ordinacions. Amb les disposicions de llibertat de treball de les corts de Cadis, tingué un llarg període de crisi, que tanmateix superà. El 1863 fundà l'Institut Industrial de Sabadell. El 1879 escometé una profunda reorganització, i creà la Unió Llanera Espanyola (1881) i La Invalidesa i Foment de la Indústria (1883). Essent-ne president Joan Sallarés i Pla, creà la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell (1886) —independitzada el 1912— i la Unió Industrial (1899). El 1909 constituí el Condicionament, i el 1918 els Docs, fusionats el 1919. Conjuntament amb l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, promogué l’Escola Industrial d’Arts i Oficis (1902). Per a la formació dels fills dels associats, futurs empresaris, fundà l’Institut Sallarés i Pla d’Estudis Tècnics, Econòmics i Socials (1947). Altres obres seves han estat COVIPSA (Constructora de la Vivienda Popular SA) (1956) i, conjuntament amb altres organismes, l’Escola de Disseny Tèxtil (1966). Per mitjà del Patronat d’Acció Ciutadana de la Indústria, amb la col·laboració d’altres entitats locals, ha patrocinat la creació d’escoles primàries als suburbis, de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa (1957-74), de l’Escola de Secretariat del CICF (avui CIC) (1959), de l’Escola Santa Gemma per a nens subnormals (1963) i del Centre de Formació Professional Femenina (1965). Fou, el 1977, la primera organització patronal de l’Estat espanyol en ésser admesa dins una associació comunitària, Interlaine, que agrupa el conjunt de la indústria llanera de la CEE. També el 1977 fou soci fundador d’Intertextil, organització unitària de la indústria tèxtil de l’Estat espanyol.