Mentre cursava estudis de lletres fou mobilitzat a la Segona Guerra Mundial; passà després a la resistència i participà en l’alliberament de París. En 1944-47 fou periodista a Combat, diari dirigit per Albert Camus, el qual l’influí profundament i l’esperonà a escriure. Posteriorment treballà a France-Soir i, des del 1963, fou membre del comitè literari de Gallimard. La seva primera obra publicada fou l’assaig Le rôle d’accusé (1949), però la major part de la seva obra és formada per novel·les: Les monstres (1953), Les embuscades (1958), La voie romaine (1960), Le palais d’hiver (1965), Ciné-roman (1972, premi Femina), La salle de rédaction (1977), La follia (1980), Il te faudra quitter Florence (1985), entre d’altres. Cal esmentar també la biografia Albert Camus, soleil et ombre (1987), l’assaig Regardez la neige qui tombe. Impressions de Tchekhov (1992, premi Novembre) i les memòries Paris ma grand’ville (2015) i Instantanés, en dos volums (2007 i 2014). El 1985 li fou atorgat el premi de l’Académie Française al conjunt de la seva obra.