Féu els primers estudis a la seva ciutat nadiua i a Nancy, i després a Lió, on col·laborà amb Philippe Barbier en l’estudi dels composts organomagnèsics i en la introducció del grup -CH3 en substàncies orgàniques. Ideà la reacció de síntesi que duu el seu nom. El 1912 li fou atorgat el premi Nobel de química, juntament amb Paul Sabatier. El seu Traité de chimie organique (1935), en 15 volums, recull els seus treballs.