Després d’uns anys com a empleat de banca a Saragossa, passà a Barcelona, on de 1932 a 1939 fou directiu del Sindicat de Banca de Barcelona i representant (1936) de la Unió General de Treballadors (UGT), com a vocal-conseller de construcció, al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya. President del Montepío de Banca de Barcelona. Del 1937 al 1939 fou director general de comerç de la Generalitat de Catalunya i delegat de la institució a la Cambra del Llibre de Barcelona i a la Junta d’Obres del Port. Fou conseller fundador i vocal de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya. Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya des del 1936, col·laborà des dels inicis a Treball, l’òrgan d’aquesta organització. Fou coautor, amb Francesc Fàbregas, de La municipalització de la propietat urbana (1937) i col·laborà al “Butlletí Trimestral de la Conselleria d’Economia”. L’any 1939 s’exilià a França, on fou cap de correspondencia del Servei d’Evacuació de Refugiats Espanyols. El mateix any anà a Mèxic, on es naturalitzà i on cofundà l’Editorial Atlante. El 1946 fundà l'Editorial Grijalbo, notable per la diversitat temàtica i per la gran difusió d’algunes de les edicions, i establí oficines a l’Argentina, Xile i Veneçuela. Els anys cinquanta fundà una filial important a Barcelona i durant la dècada dels setanta, obrí oficines a Bolívia, el Perú, Colòmbia, l’Equador, Costa Rica, Puerto Rico i l’Uruguai. En tornar a Barcelona (1970), el 1976 fundà Editorial Crítica, que esdevingué, als anys setanta i vuitanta, un punt de referència en la difusió del pensament d’esquerres i també en les ciències socials. El 1974 fundà Ediciones Junior, i el 1979 Grijalbo-Dargaud, dedicada a l’edició de còmics, dels quals destacaren les edicions d’Astèrix, tant en català com en castellà. El 1988 vengué el 70% de Grijalbo a Mondadori i fundà una petita editora, Serres. Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1992) i la Medalla d’Or de Barcelona (2002), entre d’altres. Fou membre honorari dels partits comunistes d’Espanya i de Cuba.