Membre de l’Acadèmia de Ciències. Després de la revolució del 1848 fou elegit senador. En les seves obres alternen els temes llegendaris i fantàstics, els de l’antiguitat i els d’història nacional: Die Ahnfrau (‘L’àvia’, 1817), Sappho (1818), la trilogia Das goldene Vliess (‘El toisó d’or’, 1820), König Ottokars Glück und Ende (‘Sort i fi del rei Ottokar’, 1823), Der Traum, ein Leben (‘El somni, una vida’, 1834), Weh dem, der lügt (‘Ai del qui menteix!', 1835) i Die Jüdin von Toledo (‘La jueva de Toledo’, 1824-36).