i Grisons | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Grisons

Nom alemany del cantó delsGraubünden (de), Nom francès del cantó delsGrisons (fr), Nom italià del cantó delsGrigioni (it), Nom retoromà del cantó delsGrishun
Nom alemany del cantó delsGraubünden (de), Nom francès del cantó delsGrisons (fr), Nom italià del cantó delsGrigioni (it), Nom retoromà del cantó delsGrishun
Cantó de l’E de Suïssa, el més gran del país.
Població: 
184.155 h
[est 1995]
Extensió: 
7.106 km2

La capital és Chur. Confina amb els cantons de Sankt Gallen, Glarus, Uri i Ticino, amb Itàlia (Llombardia i Trentino-Alto-Adige), Àustria (Tirol i Vorarlberg) i Liechtenstein. És una regió molt muntanyosa amb un relleu constituït pels Alps Grisons occidentals (cadenes de Tödi, Piz Sardona i grup de l’Adula) i pels Alps Grisons orientals (grups d’Albula, Silvretta, Rhätikon, Plesur, Bernina i Offen Pass). L’elevació mitjana de les valls és notable (1 300 a 1 800 m). Les neus perpètues i les glaceres cobreixen només un 5% del territori. Hidrogràficament el cantó es divideix entre les conques del Rin (60%), el Danubi (23%), el Po (14%) i l’Adige (3%). Les valls principals són les del Rin superior i la de l’Inn (Engiadina). La població de parla alemanya habita principalment els voltants de Chur, Arosa i Davos, i la italiana, Val Mesocco, Val Bregaglia i la vall de Poschiavo. Hom parla el retoromànic al Bünder Oberland, a l’Engiadina i a les valls veïnes de Mustair (Münster), Bravuogn (Bergün) i Oberhalbstein. L’explotació forestal i la ramaderia, que aprofita les pastures de muntanya, són les principals activitats econòmiques. L’agricultura produeix cereals, hortalisses i fruita. La indústria principal és la que aprofita els recursos naturals (fusta, indústria alimentària). Una gran part de la població es dedica a activitats relacionades amb el turisme, del qual són centres d’anomenada San Murezzan, Arosa, Davos, Pontresina, Klosters, Scuol (Schuls) i Tarasp. Poblada per celtes rètics, la regió fou sotmesa pels romans el 15 aC. Germanitzada durant les grans invasions, formà part del ducat de Suàbia (916-1256). El bisbe de Chur n'esdevingué el principal senyor feudal; quan aquest s’alià amb els Habsburg, la població grisona, dirigida pels abats, li plantà cara, organitzada en tres lligues: la Gotteshausbund (‘Lliga de la Casa de Déu’, 1367), la Graue Bund (‘Lliga grisa’, 1395) i la Zehngerichtenbund (‘Lliga de les Deu Jurisdiccions’, 1436). En aliança amb la Confederació Helvètica, les lligues grisones derrotaren els Habsburg a la batalla de Calven (22 de maig de 1499). Als ss XVI, XVII i XVIII, dominaren la Valtelina. El 1803 els grisons esdevingueren un cantó de la Confederació Helvètica.

Col·laboració: 
RAs / EdV
Llegir més...