i Groningen | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Groningen

Carrer de Groningen
© Turisme d’Holanda
Capital de la província de Groningen, Països Baixos.
Població: 
190.350 h
[est. 2011]

Situada a l’extremitat del Hondsrug, en el punt de transició del terreny arenós de Drenthe a l’argilós de la província de Groningen. Centre comercial de la província i, en part, de les províncies veïnes, és unida amb altres poblacions provincials per una xarxa de canals i rius (el Reitdiep, el Damsterdiep, l’Eems Kanaal, que fa la ciutat accessible a vaixells de gran calat per la via del Delfzijl, el Winschoterdiep, el Noord-Willemskanaal i el Hoendiep, que la uneix al sistema de vies navegables dels Països Baixos). La part vella de la ciutat és voltada per una fossa; al centre hi ha el barri comercial. Hi ha construccions navals, indústria elèctrica, química, tèxtil, mecànica, elaboració de tabac i refineria de sucre. Un gasoducte uneix els grans jaciments de gas natural propers a la ciutat amb el port d’Hamburg. Hi ha universitat (1614), amb una important biblioteca. La ciutat, amb la regió homònima, formà part de Frísia fins que passà al Sacre Imperi (962). El 1040 fou atorgada al bisbat d’Utrecht per Enric III. Annexada per Carles V (1530), la regió s’oposà a la monarquia hispànica (1581), però la ciutat li fou fidel, bé que ambdues passaren a formar part de les Províncies Unides el 1594. Depengué de França (1795-1814) i fou ocupada pels alemanys (1940-45).

Llegir més...