i Antoine-Jean Gros | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoine-Jean Gros

pintura pint
Pintor francès.
París, 1771 — Issy, 1835

Fill de miniaturistes. Deixeble de David (1785-90), estudià a Itàlia (1792), on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre. Novament a França (1800), Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa (Louvre), premiat al Saló del 1804. Pintà nombroses escenes bèl·liques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica. No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat. Fou cobert d’honors oficials tant per l’Imperi com pels Borbó; Lluís XVIII el nomenà baró. Interpretà amb personalitat el neoclassicisme davidià fins al punt que féu de pont entre aquest i l’escola romàntica (Murat a la batalla d’Abukir, 1806, Musée de Versailles).

Llegir més...