i Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània

Sigla del GATCPAC
Sigla del GATCPAC
Vista del Dispensari Central Antituberculós del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània
© Fototeca.cat
arquitectura arquit
Associació creada a Barcelona —amb estatuts aprovats pel govern civil de Barcelona el 28 de novembre de 1930— com a secció catalana del CIRPAC .

L’equip integrant es formà al final del decenni dels vint i adoptà en principi el nom del GCATSPAC (Grup Català d’Arquitectes i Tècnics per a la Solució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània), amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC. Uns nous estatuts del 1936 el desvincularen d’aquest grup, ja pràcticament inexistent. La finalitat era de fomentar i divulgar l’arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades. Publicà la revista AC (Documents d’Activitat Contemporània), de la qual fou redactor en cap Josep Torres i Clavé. Hom féu una anàlisi de l’estructura urbana de Barcelona, que fou presentada al quart CIAM, el pla Macià, el projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances i la Casa Bloc de Sant Andreu de Palomar (dins el pla de treball del Comissariat de la Casa Obrera). Sobresurten els treballs teòrics i arquitectònics sobre l’escola moderna i sobre hospitals; una realització important fou el Dispensari Central Antituberculós, del carrer de Torres i Amat de Barcelona, i un projecte fonamental del juny del 1936, el d’un hospital a la Vall d’Hebron, i hospitals comarcals estàndard per encàrrec de la conselleria de sanitat i assistència social. Pel març del 1932 organitzà una reunió del CIRPAC a Barcelona (preparatòria del CIAM de Moscou), on donaren conferències Bourgeois, Le Corbusier, Gropius, Giedioni i Van Eesteren. Entre els escrits teòrics sobre la transformació del concepte d’estatge i reordenació urbana, deguts principalment a J.Ll.Sert, Torres i Clavé i F.Fàbregas, es destaquen Municipalització de la propietat urbana , de Fàbregas i Joan Grijalbo, i Can Our Cities Survive? publicat el 1942 per Sert. El grup participà en la creació del Sindicat d’Arquitectes de Catalunya, del qual Torres i Clavé fou el secretari general. El 1937 Sert i Lacasa realitzaren el pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París. El GATCPAC hagué d’interrompre les seves activitats pel març del 1939 (Torres i Clavé havia mort al front a mitjan gener). En foren socis directors J.Ll.Sert, Manuel Subiño, C.Alzamora, G.Rodríguez-Arias, R.Churruca, Torres i Clavé, Pere Armengou, Sixt Illescas, Jaume Mestres, J.B.Subirana, F.Fàbregas, R.Ribas i Seva, Josep González i Esplugas i R.Duran i Reynals. Entre els socis industrials hi hagué Butsems, Catalana de Gas, Escofet, Siemens, Companyia del Gramòfon SA, Erebus, Frigidaire, ASLAND, Galeries Syra i Companyia Roca de Radiadors.

Col·laboració: 
FRR
Llegir més...