i Grup Rossellonès d’Estudis Catalans | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Grup Rossellonès d’Estudis Catalans

Sigla GREC
Sigla GREC
institucions de cultura inst cult i lingüística ling
Associació creada a la fi del 1960 amb la finalitat de divulgar la llengua catalana, mantenir-ne i desenvolupar-ne l’ús al Rosselló, generalitzar l’adopció de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i assegurar l’aplicació i la millora de la llei Deixonne (del 1951) sobre el seu ensenyament.

Al començament del 1961 fou iniciada la publicació d’un butlletí: “Sant Joan i Barres”. N'eren membres d’honor J.S. Pons, Carles Grandó, Enric Guiter, Francesc Francis i Edmon Branzès; el president era Renat Llech-Walter, i el secretari general, Pau Roure. El 1963 organitzà la commemoració del cinquantenari de les Normes ortogràfiques a Prada i a Perpinyà; el 1963, les Diades d’Estudi de Setembre —a Perpinyà—, represes el 1964 i el 1965 també a Perpinyà i, el 1966, a Tuïr, ensems amb el seminari de l’Institut d’Estudis Occitans; el 1964 fou l’ànima de la preparació dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Perpinyà. El 1967, per superar una crisi interna, Roger Grau fou designat president i secretari. El 1968 hom tornà a la normalitat d’estructures amb l’elecció d’un president (Andreu Roquere), d’un secretari general (Pere Verdaguer) i d’un director de “Sant Joan i Barres” (Jordi Costa). Pocs mesos després, però, una ala més dretana i felibrenca se separà del GREC i creà l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans. Unes altres Diades d’Estudis de Setembre foren tanmateix fetes a Prada, en col·laboració amb el Grup Cultural de la Joventut Catalana (nascut del GREC el 1967).

El 1969 el GREC i el GCJC iniciaren l’experiència de la Universitat Catalana d'Estiu —assumida posteriorment pel primer—, que ha esdevingut amb els anys una de les principals realitzacions de l’entitat. El GREC formà part d’ençà dels seus orígens del Consell Nacional de Defensa de les Llengües i Cultures Regionals (que reunia bretons, bascs, occitans i catalans), i actualment forma part de la Defensa i Promoció de les Llengües de França, que reuneix, a més, alsacians, corsos i flamencs.

Llegir més...