Bernat de Gualbes

(Barcelona, ? — Barcelona, 1422)

Jurista.

Doctor en dret civil i canònic, estudià a Bolonya, d’on tornà el 1393. Formà part el 1396, com a advocat fiscal, de la comissió jurídica encarregada del procés del Consell de Joan I; el 1397 fou nomenat assessor del governador de Rosselló i Cerdanya i, el mateix any, membre del consell assessor del batlle general de Catalunya en l’afer de la recuperació del patrimoni reial alienat. En 1404-05 fou conseller segon de Barcelona i en 1408-09 conseller en cap. El 1406 portà a terme una ambaixada prop del rei francès. Des del 1407 el rei Martí i després el papa Benet XIII li encomanaren missions relacionades amb el Cisma d’Occident i el 1409 fou un dels ambaixadors d’aquest en el concili de Pisa. Es destacà com a capdavanter de facció antiurgellista en el parlament de Catalunya durant l’interregne. Compromissari a Casp el 1412, fou l’únic dels tres representants de Catalunya que donà el seu vot a Ferran d’Antequera. Esdevingut rei aquest, el nomenà vicecanceller (1412) —i com a tal presidí, en absència del monarca, el tribunal que jutjà el comte d’Urgell— i, després (1415), mestre racional.