Des de molt jove milità en el moviment catalanista, tant polític com literari: participà en el Primer Congrés Catalanista de l’octubre del 1880 i, a la dècada següent, col·laborà en publicacions d’aquest signe: Diari Català, La Tramontana (de la qual fou membre del consell de redacció fins el 1889) i La Veu del Centre Català (1888) i, en 1892-93, a L'Avenç. La seva lletra d’Els segadors guanyà el concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899 i, bé que donà lloc a una polèmica, ha restat com la versió actual.
Simultàniament, a través de la seva professió de tipògraf, entrà en contacte amb l’incipient anarcosindicalisme, del qual fou també un actiu militant, juntament amb Rafael Farga, Joaquim Bartrina, Josep Llunas, Serafí Pitarra, Cels Gomis, Lluís Millet i Antoni Gaudí, entre d’altres. Prengué part en el congrés de constitució de la Federació Regional del Treball d’Espanya (FRTE), celebrat al Teatre Circ de Barcelona l’any 1881, i el 1882 cofundà La Solidaria, escissió de la Societat Tipogràfica on estava inscrit. Col·laborador del diari La Luz de Rossend Arús, el 1885 participà en el Primer Certamen Socialista organitzat pel Centre d’Amics de Reus.
Bé que s’esforçà a conciliar catalanisme i anarquisme, es distancià progressivament d’aquest moviment a partir dels anys noranta, però seguí vinculat amb el catalanisme, sobretot com a literat. Poeta de ressonàncies simbolistes i maragallianes, publicà Alades (1897), Voliaines (1903) i Trasplantades (1910), on aplegà versions mètriques de simbolistes i parnassians francesos. L’any 1888 participà en els Jocs Florals i guanyà la flor natural en els del 1888. Corrector de l’Institut d’Estudis Catalans, posà al dia, entre d’altres, les obres completes de Narcís Oller i d’Ignasi Iglésias.