i Guardamar | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Guardamar

Nom oficial del municipi deGuardamar del Segura
Municipi
Baix Segura
Nom oficial del municipi deGuardamar del Segura
Municipi del Baix Segura, situat a la costa, a la plana deltaica del Segura i a les plataformes pliocèniques del sud, que conformen extensos plans i pujols (el Castell, el Molí de Vent, lloma de les Raboses i el Moncaio).
Població: 
16.329 h
[2009]
Extensió: 
36 km2

És dominat per l’aridesa climàtica i la presència i l’acció del Segura (la gola del qual avança submarinament) que migparteix els arenals que des de l’albufera d’Elx han donat peu a les conegudes dunes; en foren fixades 846 ha el 1900, sota la direcció de l’enginyer Francesc Mira, amb pins, eucaliptus i palmeres, que han esdevingut un dels millors atractius del terme. La pesca té alguna importància, però és l’agricultura el capítol econòmic fonamental: el sòl conreat cobreix 2 682 ha. La majoria és regat (1 804 ha), sobretot amb aigua elevada i la resta amb la derivada des de la presa de Rojals. Predomina l’horticultura (590 ha) i els cítrics (790 ha). El turisme s’ha desenvolupat tardanament però amb força (platja de Guardamar), i ha estat la causa de la recuperació demogràfica i del creixement de l’ocupació al sector serveis (57%). La vila (11 088 h agl [2006], guardamarencs; 27 m alt.) era al coster septentrional del tossal del Castell i tancada de muralles; el terratrèmol del 1829 la destruí i l’enginyer José de Larramendi dirigí la reconstrucció del nou poble, quadriculat, més avall, amb 560 cases de planta baixa. L’església parroquial (Sant Jaume) fou bastida en 1830-92. Antiga fortificació islàmica, fou conquerida per Jaume I (1264) per al regne de Castella i fou repoblada amb catalans —és actualment la població més meridional de parla catalana i l’única per sota la línia del Segura—. Passà al Regne de València sota Jaume II (1296). El 1331 fou presa momentàniament pels àrabs de Granada i durant la guerra dels Dos Peres sofrí dos atacs (1358 i 1359) de l’armada castellana. El 1400 Martí l’Humà atorgà carta de poblament. Formà part del terme d’Oriola fins el 1602. Destaquen les urbanitzacions El Campico i Lomas de Polo-Pinomar.

Col·laboració: 
VMR / JEC
Llegir més...