i Vicenç Guarner i Vivancos | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Vicenç Guarner i Vivancos

Militar
ciències militars mil
Militar.
Maó, Menorca, 1893 — Mèxic, 1981

Féu els seus estudis militars a l’Academia de Infantería de Toledo i rebé formació d’Estat Major a Madrid. Fou tinent (1911), capità (1917) i diplomat d’estat major (1919). Entre el 1918 i el 1925 participà en la guerra del Marroc. Fou professor de l’Academia Militar de Infantería de Toledo i el destinaren al Sàhara (1927-30) i en el mateix període fou cap segon en el territori de Cabo Juby. Fou professor de tàctica a l’Escuela Superior de Guerra de Madrid. Proclamada la República, tornà a Catalunya i, el 1933, féu cursos per a oficials a l’exèrcit francès i participà en el Salisbury Plain (primeres maniobres mundials de tancs). Nomenat cap superior dels serveis d’ordre públic de la Generalitat (1935), reorganitzà les forces de seguretat, d’assalt i de policia. Durant l’alçament militar del 1936 formà part de la minoria de militars que restaren fidels a la República; el 19 de juliol de 1936 es destacà a Barcelona per la repressió del moviment dels militars alçats. Fou sotssecretari de la Conselleria de Defensa (agost del 1936) i s’ocupà d’organitzar columnes per al front, d’establir indústries de guerra, escoles d’oficials i fortificacions. Cap del front d’Aragó (1937), participà en multitud de cops de mà i d’accions victorioses (Belchite, Codo, etc). Cap d’estat major de l’Exèrcit de l’Est, comandat pel general Pozas, lluità als fronts de Còrdova i Extremadura. Fou director de l’Escola Popular d’Estat Major (1938), agregat militar a la Legació d’Espanya a Tànger, on organitzà sabotatges i espionatge sobre el Marroc espanyol. Exiliat el 1939 al Marroc francès, fou detingut per la Gestapo i se salvà de la deportació a Espanya gràcies al general francès Vergès, antic professor seu. El mateix 1939 s’exilià a Mèxic, on es naturalitzà mexicà i s’incorporà a l’exèrcit mexicà com a coronel. Hi fou agregat militar de l’ambaixada republicana (1945-49). Fou col·laborador de les revistes Tiempo, Mundo Libre, Anáhuac, La Propiedad, entre d’altres. També col·laborà en l’enciclopèdia UTEHA i fou subgerent del Banco de la Propiedad. Dins de la seva obra, publicà a Mèxic: El analfabeto que conquistó un reino (1954), El divino equivocado descubridor de un mundo (1954) i El asesinato del general Humberto Delgado (1966). Entre les seves obres de temàtica militar, cal esmentar Carros de Combate, Tècnica de l’art militar modern , L’aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1980), El Sahara y el sur marroquí españoles; Empleo de carros de combate por el alto mando; Técnica del arte militar i Cataluña en la guerra de España. Col·laborà a la revista “Quaderns de l’Exili”, publicada pels catalans residents en aquest país.

Col·laboració: 
AMS
Llegir més...