Estudià a la seva ciutat natal. La seva obra, eminentment social, reflecteix el sofriment causat per les injustícies. El gegantisme i la dimensió mural, així com els personatges crispats, contorts i agitats, caracteritzen la seva producció, sovint estructurada en sèries (Huacayñán, La edad de la ira, Los condenados de la tierra, etc). També realitzà grans murals (seu de la UNESCO a París, parlament de l’Equador, etc). El 1995 començà a Quito, amb el suport de la UNESCO, La Capilla del Hombre, un monumental complex cultural que deixà inacabat a la seva mort, i que no fou inaugurat fins el 2002. El 1956 rebé a Barcelona el premi de la Tercera Biennal Hispanoamericana, primer dels seus nombrosos guardons internacionals. Fou guardonat pòstumament amb el Premio Internacional José Martí (1999).