En la seva obra primera domina la nostàlgia dels records: més endavant adopta sovint una actitud més distanciada i un tipus d’humor intel·lectualitzat, fet de paradoxes. Entre altres obres ha publicat Fagra veröld (‘Món bell’, 1933), dedicat a Reykjiavík; Stjörnur vorsins (‘Els estels de primavera’, 1940), fruit dels seus viatges per Europa el decenni dels trenta, on ataca el nazisme; Fljótid helga (‘El fum sagrat’, 1950) i traduccions de Johan Borgen, E. M. Remarque i G. Tomasi di Lampedusa. També ha escrit teatre.