Col·laborà a diversos setmanaris humorístics barcelonins i participà en exposicions col·lectives, com el Primer Saló d’Humoristes de Barcelona (1916). Hom el qualificà de preciosista a la manera de Beardsley. Participà a l’Exposició d’Art Modern Nacional i Estranger (Barcelona, 1929) amb un quadre sonor titulat Asfalt, que portava incorporada una botzina elèctrica; aquesta obra fou molt discutida i posteriorment fou vista com a precursora d’alguns moviments d’avantguarda. Participà també al Primer Saló d’Independents de Barcelona i il·lustrà una edició de luxe de Les flors del mal, de Baudelaire. Es traslladà a Pamplona i després a Madrid, on residí. Col·laborà en alguna pel·lícula com a consultor artístic i decorador, i les seves pel·lícules posteriors són de temàtica naturista: Nuria, la nieve en Cataluña (1933), i El Paraíso recobrado o El Edén de los naturistas (1935).