i Ernesto Guerra da Cal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ernesto Guerra da Cal

poètica poètica i literatura lit
Poeta i assagista gallec.
Ferrol, 1911 — Lisboa, 1977

Durant la Segona República dugué a terme una intensa activitat literària i política. Lluità en el bàndol repúblicà i, acabada la Guerra Civil, anà als EUA, on es doctorà en Filologia Romànica a la Universitat de Columbia, i fou professor de portuguès i castellà en universitats dels EUA. Fou un dels primers promotors d’intercanvis entre estudiants nord-americans i de l’Estat espanyol.

La seva obra Linguagem e estilo de Eça de Queiroz (1953) és una aportació fonamental a l’estudi de la literatura portuguesa. Destaquen, a més, Lua de Além-Mar (1959), Poemas (1961), Rio de sonho e tempo (1963), Motivos de Eu (1966) i, de publicació pòstuma, Futuro inmemorial (1985), Deus, tempo, amor e outras bagatelas (1987) i Espelho cego (1990). Propugnà la integració del gallec amb el portuguès.

Llegir més...