i Segona Guerra Mundial | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Segona Guerra Mundial

Mapa de la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
història hist
Conflicte armat a escala internacional que tingué lloc del 1939 al 1945.

Cal situar-ne els precedents dins la política expansionista del nazisme, que cercava la implantació d’un nou ordre polític feixista a tot Europa, a partir del qual Alemanya es convertiria en potència hegemònica mundial. Adolf Hitler utilitzà hàbilment les deficiències del tractat de Versalles (1919-20) per a mobilitzar el poble alemany a favor seu i per a fomentar, un cop en el poder (1933), la inquietud política a tot el continent. La Guerra Civil Espanyola (1936-39) fou una mostra evident de l’intervencionisme nazi, així com la de la incapacitat dels governs conservadors occidentals per a plantar-li cara.

A la fi del 1937, davant el canvi de les correlacions de força a Europa a favor de Hitler, aquest concebé un pla de guerra per a assolir els seus designis (protocol Hossbach). Després de l’ocupació d’Àustria (març del 1938) Hitler en proclamà l’annexió al Tercer Reich. Al cap d’uns quants mesos féu públiques les seves pretensions sobre Txecoslovàquia, i a la conferència de Munic els caps de govern francès i anglès (Daladier i Chamberlain) acceptaren l’annexió dels Sudets al Tercer Reich, amb l’esperança que Hitler es conformés amb els territoris adquirits. Tanmateix, pel març del 1939 les tropes nazis ocuparen la resta de Txecoslovàquia, trencant així unilateralment l’acord de Munic, sense que França ni la Gran Bretanya reaccionessin. Després d’aquesta darrera intervenció fou palès que la política de conquestes del Tercer Reich no es deturaria.

El 21 de març de 1939 Hitler exigí de Polònia l’annexió de Danzig. L’ajut de les potències occidentals al govern de Varsòvia portà les tensions al grau més elevat. Hitler consolidà l’aliança amb Itàlia (maig del 1939) i neutralitzà l’URSS (pacte Germanosoviètic, agost del 1939); el primer de setembre l’exèrcit alemany inicià la invasió de Polònia, i el 3 de setembre la Gran Bretanya i França declararen la guerra a Alemanya. Amb la caiguda de Varsòvia (29 de setembre) finalitzà el primer acte de guerra, en el qual l’exèrcit alemany mostrà la capacitat de la guerra llampec, mentre que l’URSS ocupava la zona oriental de l’estat polonès i desenvolupava una guerra breu amb Finlàndia (novembre del 1939-març del 1940), en la qual obtingué l’istme de Carèlia i una part de la Carèlia oriental.

L’exèrcit alemany es llançà de nou a l’ofensiva (abril del 1940) i envaí Dinamarca i Noruega (abril-juny) amb el propòsit d’adquirir una posició millor amb vista a la guerra naval amb la Gran Bretanya. El 10 de maig Hitler dirigí les forces contra les potències occidentals, envaí Holanda i Bèlgica (maig-juny) i ocupà París (14 de juny); després dividí l’ofensiva, i les tropes alemanyes arribaren simultàniament a la frontera francosuïssa (17 de juny) i a la costa francoatlàntica (19 de juny); d’altra banda, el 10 de juny Itàlia havia entrat en guerra en ocupar la frontera sud-oriental de França, mentre la línia Maginot començava a caure (14 de juny). El 22 de juny el nou govern francès, encapçalat per Pétain, signà amb Alemanya un armistici que dividia França en una zona ocupada i una altra de suposadament lliure amb un govern establert per Pétain a Vichy, dependent, però, del de Berlín.

Calia dur a terme la invasió de la Gran Bretanya perquè Hitler guanyés la guerra; però, en no ésser possible a l’estiu del 1940, Hitler decidí d’ajornar-la; mentrestant l’illa fou sotmesa a bombardeigs de desgast. La guerra tingué llavors un nou escenari: els Balcans i el nord d’Àfrica. Pel setembre del 1940 l’exèrcit italià, establert a Líbia, envaí Egipte, i pel desembre es produí una contraofensiva britànica que féu necessària la intervenció directa de les tropes alemanyes, dirigides per Rommel. Pel març del 1941 s’inicià la nova ofensiva italoalemanya, que es deturà davant El ‘Alamein per manca de reforços (juny del 1942). Als Balcans Hitler aconseguí l’aliança d’Hongria (20 de novembre de 1940), de Romania (23 de novembre), d’Eslovàquia (24 de novembre) i de Bulgària (1 de març de 1941) i ocupà Iugoslàvia i Grècia (abril del 1941).

Amb la caiguda dels Balcans en poder de les forces nazis, la Gran Bretanya perdé el darrer punt de sosteniment dins el continent. Aleshores Hitler ordenà la invasió de l’URSS sense prèvia declaració de guerra (22 de juny de 1941), en la qual col·laboraren Romania, Itàlia, Eslovàquia i Hongria, a més de la División Azul i els cossos voluntaris dels països ocupats. L’exèrcit rus, amb un equip molt inferior al del seu rival, cedí ràpidament terreny; però Hitler, contrariant els plans del seu estat major, ajornà l’atac contra Moscou (agost) per tal d’ocupar la conca industrial del Donec Septentrional. Quan el 2 d’octubre començà l’ofensiva contra Moscou, les condicions climàtiques dificultaren cada vegada més el desenvolupament de l’estratègia de guerra llampec i els alemanys deturaren l’avanç; al contrari, Stalin ordenà una ofensiva (6 de desembre) amb tropes més ben condicionades, que recuperaren una part del terreny perdut, sobretot davant la capital, i que fonamentalment reeixiren a trencar el ritme de la màquina de guerra alemanya.

Mapa de la Segona Guerra Mundial (àrea del Pacífic)
© Fototeca.cat
Aprofitant el bon moment aparent de les tropes nazis, el seu aliat oriental, el Japó, llançà (7 de desembre de 1941) un atac sorpresa contra la base nord-americana de Pearl Harbor, alhora que començava la invasió del SE asiàtic. Així, des del mes de desembre del 1941, el conflicte s’havia convertit en una guerra mundial, que hi implicà tots els continents. A més, pel gener del 1942 la situació s’havia complicat en obrir-se tres fronts generals de lluita: el que enfrontava britànics, nord-americans i francesos de De Gaulle a alemanys i italians, al nord d’Àfrica, a la Mediterrània i a les costes atlàntiques d’Europa; el que tenia per escenari l’URSS, front que proporcionà les més grans pèrdues humanes i esdevingué la clau de la derrota alemanya; i, finalment, el front del Pacífic, on lluitaven japonesos i nord-americans.

A l’estiu del 1942 Hitler ordenà una nova ofensiva en terres soviètiques, dirigida contra els camps petrolífers del Caucas, que fou deturada davant Stalingrad (16 de setembre). Encerclades les tropes alemanyes (22 de novembre) per les soviètiques i davant l’ordre de Hitler de resistir a tot preu, aquelles caigueren en poder de l’exèrcit rus (gener del 1943), la contraofensiva del qual no es deturà fins al final de la guerra. Al Pacífic, la primera fase bèl·lica, favorable al Japó, culminà en la batalla de la mar del Corall (maig del 1942), que posà fi a l’expansió japonesa. Després de la reconquesta de Guadalcanal (agost del 1942-febrer del 1943) es produí la contraofensiva nord-americana, que reconquerí les Filipines (octubre del 1944-febrer del 1945), alhora que britànics i nord-americans recuperaven Birmània. Al nord d’Àfrica del nord la contraofensiva aliada es produí a la Cirenaica (octubre del 1942) i culminà amb el desembarcament de tropes angloamericanes al Marroc i a Algèria (7-8 de novembre).

Evolució estratègica del desembarcament de Normandia, durant la Segona Guerra Mundial

El 13 de maig de 1943, agafades entre dos focs, les tropes italoalemanyes capitularen (252.000 presoners). Els aliats començaren llavors la invasió d’Itàlia a partir de Sicília (juliol del 1943), que provocà la caiguda del règim feixista de Benito Mussolini, i el 19 d’abril de 1944 trencaren la darrera resistència alemanya, establerta a la línia de Bolonya. Després de la conquesta d’Itàlia, i alhora que es desenvolupava la contraofensiva soviètica, desembarcaren en les costes franceses de Normandia (6 de juny) i a la Costa Blava (15 d’agost). L’avanç general de les tropes aliades pel front oriental, per França i Bèlgica i pel Pacífic fou acompanyada d’un increment de les accions de la resistència en els territoris encara ocupats pels alemanys, les quals colpejaren un exèrcit en retirada minant-ne la capacitat de reacció i, fins i tot, de resistència.

Primera bomba atòmica sobre Hiroshima (Japó), durant la Segona Guerra Mundial

El 12 de gener de 1945 l’URSS començà la invasió de l’Alemanya oriental, i a la primavera caigué el front occidental. Després de la capitulació de Berlín (2 de maig), l’exèrcit alemany signà la capitulació incondicional davant els nord-americans, els britànics (7 de maig) i els soviètics (8 de maig). Al Pacífic, el 19 de febrer de 1945 es produí el primer desembarcament nord-americà en terres japoneses (Iwojima), però la guerra fou decidida pel bombardeig atòmic sobre Hiroshima (6 d’agost) i Nagasaki (9 d’agost). El 2 de setembre el govern japonès signava la capitulació davant els EUA.

Col·laboració: 
JLMR
Llegir més...