Fou empresonat i exiliat per les seves idees polítiques a Còrsega i a Portoferraio, on escriví Note autobiografiche i L’assedio di Firenze (1836). El 1860 fou elegit diputat, i durant deu anys milità en l’oposició contra els moderats. Escriví novel·les històriques revolucionàries, com La battaglia di Benevento (1827); l’obra més interessant és l’apòleg satíric La serpicina (‘La serpeta’, 1847).