Empresonat pel fet d’haver atacat el segon Imperi, s’exilià perquè ajudà la Comuna de París. Havent tornat a França (1876), hi introduí el marxisme i organitzà el moviment obrer sobre bases socialistes; així aconseguí la creació d’un partit obrer socialista (1879), atacat per anarquistes, blanquistes i possibilistes. Publicà la revista L’Égalité (1877) i l’obra Collectivisme et révolution (1879). Després d’una dura polèmica amb Jaurès, participà amb ell en la fundació (1905) del partit socialista unificat (SFIO) i fou ministre d’estat (1914-16).