i Antonio de Guevara | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antonio de Guevara

literatura lit
Escriptor castellà.
Asturias de Santillana, 1480 — Mondoñedo, Galícia, 1545

Professà en l’orde franciscà i prengué partit per Carles I en les lluites de les Comunitats i l’acompanyà en diverses expedicions. Fou bisbe de Guadix i de Mondoñedo. Predicador notori, amb un bagatge metodològic i erudit medieval, assimilà i divulgà postulats adscrits a les idees del Renaixement. Aquesta contradicció no fou obstacle al prestigi i a la difusió de les seves obres, que ja al s XVI foren traduïdes a diverses llengües europees. Escriví Reloj de príncipes o Libro áureo del emperador Marco Aurelio (1529), tractat normatiu sobre el príncep cristià, que inclou la narració El villano del Danubio , considerat un dels escrits inspiradors de l’eufuisme anglès; Menosprecio de la corte y alabanza de la aldea (1539), d’inspiració horaciana, i les Epístolas familiares (1539), aplec de discursos. La prosa de Guevara, molt elaborada, no defuig l’anècdota i la confessió personal. Escriví encara Aviso de privados y doctrina de cortesanos (1539) i De los inventores del marear y de los muchos trabajos que se pasan en las galeras (1539).

Col·laboració: 
RSu
Llegir més...