i Guillem I d’Anglaterra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Guillem I d’Anglaterra

SinònimGuillem II de Normandia, Sobrenom amb el qual era conegutel Conqueridor, Sobrenom amb el qual era conegutel Bastard
SinònimGuillem II de Normandia, Sobrenom amb el qual era conegutel Conqueridor, Sobrenom amb el qual era conegutel Bastard
història hist
Rei d’Anglaterra (1066-87) i duc de Normandia (Guillem II: 1035-87).
Falaise?, aprox. 1028 — Rouen, 9 de setembre de 1087

Fill natural del duc Robert I de Normandia. Durant la seva minoritat les rebel·lions nobiliàries portaren l’anarquia al ducat, fins que Guillem mateix, des del 1047, reeixí a imposar la seva autoritat, amb l’ajut d’Enric I de França, el seu senyor feudal. L’amistat amb aquest es trencà quan, pel casament de Guillem amb Margarida de Flandes, el rei temé una aliança entre Normandia i Flandes. A la mort del rei anglès Eduard III de Wessex (1066), Guillem decidí d’envair Anglaterra. Aconseguí la benedicció papal i la neutralitat de l’emperador, desembarcà a Pevensey, derrotà i occí, a Hastings, Harold, comte d’Essex, que havia ocupat el tron (Harold II), entrà a Londres i fou coronat rei. La conquesta d’Anglaterra pels normands tingué conseqüències molt importants: integrà el país dins l’Occident europeu i posà les bases de greus conflictes amb França en convertir el rei d’Anglaterra en vassall del de França pels territoris que posseïa en feu d’aquest. Guillem establí el feudalisme a Anglaterra mitjançant la transferència del domini territorial als seus barons, però centrà la jerarquia feudal sobre l’efectiva autoritat reial i féu així d’Anglaterra l’estat més ben organitzat d’Europa. Els seus darrers anys hagué de fer cara a algunes revoltes suscitades a Normandia pel seu fill Robert.

Col·laboració: 
JEV
Llegir més...