Fill i successor de Guillem I. Malgrat les intrigues del seu germà Robert II, duc de Normandia, i del seu oncle Odó de Baveux, comte de Kent, des del 1088 pogué consolidar la seva autoritat; amb el propòsit de refer la unitat anglonormanda trencada per l’herència del seu pare, desembarcà (1096) a Normandia (on el seu germà li delegà l’autoritat a canvi de diners per anar a la primera croada) i recuperà el comtat del Maine. Malgrat el conflicte amb l’Església a propòsit de l’elecció dels bisbes (1093), s’imposà també a Anglaterra. Fou assassinat durant una cacera per Walter Tirel, senyor de Poix.