i Guillem II de Prússia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Guillem II de Prússia

Guillem II. de Prussia
© Fototeca.cat
història hist
Emperador alemany i rei de Prússia (1888-1918), fill i successor de Frederic III.
Potsdam, 27 de gener de 1859 — Doorn, Països Baixos, 4 de juny de 1941

Féu dimitir Bismarck, especialment a causa de les desavinences repecte al tractament necessari del moviment obrer (1890). Intentà d’atreure's el proletariat amb una política paternalista i de distanciar-lo així del partit socialista.

A l’exterior menà una política expansionista i colonial basada en el desenvolupament econòmic i en la indústria bèl·lica. En conseqüència, es produí el domini alemany dels territoris de Kian-Chow (1897), les illes Carolines i les Mariannes (1889), comprades a Espanya, la part occidental de Samoa (1889) i el reconeixement, per part de França i la Gran Bretanya, del Togo i el Camerun com a àrees d’influència alemanya. Proclamà la sobirania d’Alemanya sobre els territoris de l’Àfrica oriental (1891) i de l’Àfrica del SW (1892) i ordenà el desembarcament a Tànger (1905) per impedir la penetració francesa en aquell territori; la crisi internacional que comportà tal fet originà la conferència d'Algesires (1906).

Aquestes crisis internacionals, juntament amb les guerres balcàniques, feren difícils les relacions entre la Triple Aliança (1882) i la Triple Entesa (1907). Després de la crisi de Sarajevo (1914), Guillem II, segur de la superioritat alemanya, declarà la guerra a Rússia i a França. En acabar la Primera Guerra Mundial (1918) fou obligat a abdicar i s’exilià a Holanda.

Col·laboració: 
PFN
Llegir més...