Casada, després d’haver estat promesa a Sanç de Castella, amb l’infant Pere d’Aragó (1295), no tingué descendència. Vídua (1296), el seu cunyat Jaume II de Catalunya-Aragó intentà d’annexionar les seves baronies a la corona, però hagué d’acontentar-se que restessin en possessió dels comtes de Foix, en comptes d’anar a parar als comtes d’Armanyac, als quals Guillema, abans de morir (1309), les havia llegades.