i Nicolás Guillén | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Nicolás Guillén

Nicolás Guillén
© Fototeca.cat
poètica poètica
Poeta cubà.
l'Havana, 10 de juliol de 1902 — l'Havana, 16 de juliol de 1989

Vinculat, a través del seu pare, periodista i polític, al món de les lletres, de jove fou tipògraf. El seu primer llibre, encara avantguardista, fou Cerebro y corazón (1922). Atenyé la fama amb Sóngoro cosongo (1931), on posà per primera vegada en llengua culta la tradició poètica africana de Cuba. Posteriorment fou important la seva militància política, que sovint li valgué l’exili. El 1956 li fou atorgat el premi Lenin de la pau. A partir de la revolució cubana tornà al seu país, on tingué càrrecs culturals importants (la presidència de la Unión de Escritores y Artistas de Cuba, entre altres). Escriví West Indies Ltd. (1934), El son entero (1947), La paloma de vuelo popular (1958), El gran zoo (1967), La rueda dentada (1972), El diario que a diario (1972) i Poesías completas (1973), entre altres obres.

Llegir més...