Format a Girona i, amb E. Arnau, a Barcelona. Exposà a Girona el 1908. El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble. El 1913, quan A. Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material. Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs. Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona (1923) i a Girona (1932). En la seva primera etapa feu retrats força originals dels seus amics Prudenci Bertrana i Miquel de Palol. Després de l’etapa Renoir, conreà un classicisme relacionable amb el Noucentisme català.