i Josep Guinovart i Bertran | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Guinovart i Bertran

Josep Guinovart i Bertran
© Fundació Espai Guinovart
pintura pint
Pintor.
Barcelona, 20 de març de 1927 — Barcelona, 12 de desembre de 2007

Començà al taller familiar com a pintor de parets. Estudià a l’Escola de Mestres Pintors, a l’Escola d’Arts i Oficis i a les classes del FAD. Es presentà individualment a les galeries Syra de Barcelona (1948). Aquells anys de renovació artística a Catalunya ja començà a tenir un prestigi sòlid: participà en els salons d’Octubre, del Jazz i “de los Once”; col·laborà a Dau al Set i realitzà, entre altres obres, el mural de l’edifici de Coderch a la Barceloneta. Els anys cinquanta visqué a París, on conegué a fons l’obra de Cézanne i Matisse, els quals, al costat de Miró i Gaudí, serien les seves influències més importants. El 1954 fundà amb Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats i altres el grup Taüll, que aglutinava els artistes de l’avantguarda d’aquells anys. Participà en les biennals hispanoamericanes, de São Paulo (1952 i 1957), Alexandria (1955) i Venècia (1958 i 1962). En la seva etapa primerenca pintà temes simples de caràcter popular, tractats amb una extraordinària qualitat de dibuix i un sentit sorprenent del color, que més tard adquiriren sovint intenció social. Des dels anys setanta, abandonà la representació i configurà un nou llenguatge, en què a través de la valoració de la matèria (que s’expressà en l’ús d’objectes i materials aliens al món de l’art convencional) i una constant investigació retornà a incidir en la realitat. En etapes successives anà valorant més i més els materials extrapictòrics i recuperà el traç dibuixístic ―que havia abandonat en l’etapa informalista― amb el qual delimitava àrees de color o traçava cal·ligrafies. La seva tasca fou diversa: pintura de cavallet, dibuixos, murals, obra gràfica, il·lustracions, decoracions de teatre, cartells ―camp en el qual féu notables aportacions—, escultures, tapissos, realitzacions no convencionals tridimensionals, etc. D’entre aquestes últimes destaquen el muntatge Contorn-Entorn (donat el 1978 al Museu d’Art Modern de Barcelona) o bé el que realitzà per a la Biennal de Venècia (1982). Guanyà, entre altres guardons, el Premi Ciutat de Barcelona (1981), el Nacional d’arts plàstiques (1982) i el Nacional d’arts plàstiques de la Generalitat (1990).

Interior de l’Espai Guinovart
Espai Guinovart
El 1992 féu donació d’un conjunt de peces per a la constitució de la Fundació Privada Espai Guinovart , a Agramunt. L’any 2000 s’inaugurà la Torre Blava, una antiga torre de vigilància que Guinovart rehabilità per encàrrec de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en els tres pisos de la qual féu tres recreacions del passat mariner de la vila. De les nombroses exposicions, monuments i instal·lacions, sovint de caràcter monogràfic, cal destacar-ne el conjunt escultòric Alta Mar, al Parc de Mar de Palma (1986), la dedicada a Federico García Lorca (1998), la intitulada Memòria del Blau, dedicada al mar (2006), i la recopilació de cartells antifranquistes presentada el 2007. Molt vinculat a Castelldefels, on el 1969 establí el taller, erigí a la ciutat algunes de les seves escultures, entre les quals destaquen La torre a l’infinit i la clau de Castelldefels (2004). Té també obra exposada amb caràcter permanent a la Fundació Perramon d'Art Contemporani de Ventalló (des del 2013) i al Poble Espanyol de Barcelona, seu definitiva del muntatge Contorn-Entorn des del 2000. L'any 2015 la Fundació Privada Espai Guinovart rebé el Premi Nacional de cultura del CoNCA.

Col·laboració: 
JCoM / JBrC
Data de revisió: 
2015-05-27
Llegir més...