Diego de Gumiel

(Gumiel de Hizán, Castella, segle XV — ?, segle XVI)

Nom amb què fou conegut l’impressor castellà fill d’Alfonso González.

Treballà a Barcelona del 1494 al 1501, associat amb Juan de Valdés. El 1496 es casà amb Pasquala Carner. D’entre la seva producció barcelonina figura l’acabament (1497) de la impressió de Tirant lo Blanc, iniciada per l’impressor Pere Miquel. El 1495 imprimí un saltiri a Girona. Es traslladà el 1502 a Valladolid, on treballà fins el 1513; hi publicà, entre altres, les versions castellanes de la Història de Josep, de Joan Roís de Corella (1507), i del Tirant (1511). Del 1513 al 1517 s’establí a València, on almenys des del 1515 estigué molt vinculat a Antonio de Proaza i inicià la impressió d’una sèrie d’obres lul·lianes. La seva obra més important és l'Aureum opus regalium privilegiorum civitatis et Regni Valentiae (1515), que inclou la Crònica de Jaume I.