Visqué al Japó, d’on tornà el 1937 per tal de lluitar contra la invasió japonesa. Posteriorment, s’afilià al Partit Comunista Xinès i, a la fundació de la República Popular de la Xina, fou nomenat viceprimer ministre (1949-54). De contingut social i revolucionari, la seva poesia evolucionà d’unes formes experimentals a un llenguatge molt més clàssic i planer. Entre els seus reculls destaquen Deesses (1922) i Avantguarda (1928). És també considerat un dels assagistes contemporanis xinesos més destacats, i fou el primer a fer una anàlisi marxista de la història xinesa.