i Lars Gustafsson | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lars Gustafsson

literatura lit
Escriptor suec.
Västerås, 17 de maig de 1936 — Estocolm, 2 d’abril de 2016

Estudià literatura, filosofia i sociologia a les universitats d’Uppsala i Oxford, i el 1961 es doctorà en filosofia. Cap de redacció de la revista Bonniers Litterära Magasin (1962-72), posteriorment visqué a Alemanya. Professor universitari des del 1979, ensenyà germanística a la Universitat de Texas (1983-2006). De retorn a Suècia, donà suport al Partit Pirata en les eleccions al Parlament Europeu del 2009, del qual posteriorment es desvinculà després de criticar Wikileaks (2010). La seva obra literària, iniciada el 1957 amb la novel·la Vägvila (‘Repòs en el camí’), adopta la forma de paràboles de rerefons filosòfic i preocupacions existencials: la incomunicabilitat entre el jo i el món, la problemàtica de la identitat, la recerca d’un sentit a la vida i el pas del temps, que traslladà, entre d’altres, a les novel·les Poeten Brumbergs sista dagar och död (‘El darrer dia i la mort del poeta Brumberg’, 1959), Bröderna (‘Germans’, 1960), Den egentliga berättelsen om herr Arenander (‘El veritable informe sobre el senyor Arenander’, 1966), Familjefesten (‘Festa familiar’, 1975), En Biodlares död (‘La mort d’un apicultor’, 1978), Sorgemusik för frimurare (‘Música fúnebre per a francmaçons’, 1983), Bernard Foys tredje rockad (‘El tercer enroc de Bernard Foys’, 1986), En kakelsättares eftermiddag (‘Tarda d’un enrajolador’, 1991), Historien med hunden (‘Històries amb gossos’, 1993), Windy berättar (‘Windy explica’, 1999), Sprickorna i Muren (‘Les esquerdes al mur’, 2003), Mannen på den blå cykelnels (‘L’home de la bicicleta blava’, 2012) i Doktor Wassers recept (‘La recepta del doctor Wassers’, 2015), els reculls de poemes Ballongfararna (‘El pilot del globus’, 1962), En förmiddag i Sverige (‘Un matí a Suècia’, 1963), En resa till jordens medelpunkt (‘Un viatge al centre de la Terra’, 1966), Världens tystnad före Bach (‘El silenci del món abans de Bach’, 1982), En tid i Xanadu (‘Hi havia una vegada a Xanadú’, 2002) i Elden och döttrarna (‘El foc i les filles’, 2012). També escriví nombrosos assaig (Utopier och andra essäer om dikt och liv, ‘Utopies i altres assaigs sobre la poesia i la vida’, 1969; Den onödiga samtiden, ‘El present innecessari’, 1974). Obtingué, entre d’altres, els premis Bellman (1990), la Medalla Goethe (2009) i els premis Selma Lagerlöf (2009) i Thomas Mann (2015).

Data de revisió: 
2017-02-08
Llegir més...