Presoner dels danesos, el 1519 fugí a Suècia, on dirigí la lluita d’emancipació. Després de l’expulsió dels danesos fou proclamat rei pel Riksdag de Strängnas (1523). Convertit al luteranisme, confiscà els béns de l’Església Catòlica per pagar les despeses de la guerra d’alliberament. Practicà una política centralitzada, i reprimí els avalots populars (Dalecàrlia, 1533). Convertí Suècia en un estat monàrquic hereditari (Örebro, 1540) per línia masculina (1544). Signà tractats amb França (1544) i amb Rússia, que, juntament amb un exèrcit permanent i una forta armada, asseguraren la integritat del nou estat.