Considerat com el més representatiu de la seva època, ha estat comparat amb Goya pel seu estil, rude i tosc. Visqué intensament els ambients populars de Madrid i d’altres poblacions de Castella, dels quals és un testimoni d’excepció. Pintor de realitats essencials, els personatges de les seves obres (a diferència dels de l’expressionisme del seu temps) gairebé no estan deformats, i el seu expressionisme es caracteritza per la força interior i per la intensitat vital d’aquests personatges. Aconseguí, en les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes, la màxima distinció a Barcelona (1929) i, a títol pòstum, a Madrid (1945). Escriví també algunes obres, on reflecteix, amb la mateixa força que en els seus quadres, escenes populars.