Majordom major de Carles II de Castella, féu empresonar el favorit Fernando de Valenzuela (1676), amb violació de la immunitat eclesiàstica, fet que li valgué l’excomunió. Fou lloctinent de Catalunya (1690-93), on sabé captar-se la simpatia dels catalans, bé que fracassà en la lluita contra els francesos, que ocuparen Roses. Tornà a la cort, on féu costat al partit de Marianna de Neuburg, però més tard passà al bàndol dels Borbó. Acompanyà Felip V de Castella durant la seva visita al Principat (1702) i durant el setge de Barcelona (1706). Lluità a la campanya de Catalunya i assessorà el monarca sobre el govern que aquest pensava implantar al Principat.