Estudià medicina, i el 1949 publicà la seva primera obra Moderna myter (‘Mites moderns’), recull de prosa experimental. Les seves novel·les i narracions posteriors, entre les quals Barnabok. Romantiska artefakten (‘Llibre d’infants. Artefactes romàntics’, 1952), Sokrates död (‘La mort de Sòcrates’, 1960) i Kains memoarer (‘Les memòries de Caín’, 1963), giren entorn de temes existencials i polítics que tracta amb distanciament irònic i gran detall. Conreà també l’assaig (Nihilistisk credo, 1964). Ingressà a l’Acadèmia sueca el 1966, i de 1977 a 1986 en fou el secretari permanent. El 1989 suspengué les seves activitats a aquest organisme en protesta per la inhibició d’aquest en la condemna a mort de l’escriptor Salman Rushdie decretada pel règim teocràtic de l’Iran. Fou també president del consell d’administració de la Fundació Nobel (1987-93).