i Jürgen Habermas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jürgen Habermas

filosofia filos i sociologia sociol
Filòsof i sociòleg alemany.
Düsseldorf, 18 de juny de 1929

Professor a Heidelberg del 1961 al 1964, i des d’aleshores a Frankfurt, és el màxim representant, juntament amb Th. Adorno, de l’escola sociològica de Frankfurt. A partir de Hegel i de Marx, la seva filosofia cerca l’emancipació de l’home a través d’un moviment dialèctic. El seu pensament ha influït decisivament en el moviment estudiantil internacional. És autor de Theorie und Praxis (‘Teoria i praxis’, 1963), Zur Logik der Sozialwissenschaften (‘La lògica de les ciències socials’, 1967) i Erkenntnis und Interesse (‘Coneixement i interès’, 1968). S'ha distingit com defensor del projecte il·lustrat enfront de les veus que, des de posicions postmodernes, afirmen la seva mort. També ha publicat Zur Rekonstruktion des Historischen Materialismus (‘Sobre la reconstrucció del materialisme històric’, 1976), Theorie des Kommunikativen Handelns (‘Teoria de l’acció comunicativa’ 1981), Der philosophische Diskurs der Moderne (‘El discurs filosòfic dels moderns’, 1986), Nachmetaphysiches Denken (‘Pensament postmetafísic’, 1988), Die nachholende Revolution (‘La revolució recuperada’, 1990), Faktizität und Geltung (‘Facticitat i valor’, 1992) i Wahrheit und Rechtfertigung (‘Veritat i justificació’, 1999).

Llegir més...