Els anys cinquanta s’establí a París, on fou dissenyador gràfic per a la revista Elle, i més tard fou director artístic dels grans magatzems de la capital francesa Printemps, per als quals exercí com a fotògraf de moda. A la dècada dels setanta s’especialitzà en fotos difuminades i suggeridores de noies adolescents i preadolescents, sovint seminues, en un estil qualificat d’eroticoromàntic que obtingué un gran ressò. Dirigí i filmà diversos films en aquesta mateixa tendència (Bilitis, 1977; Laura, 1979; Tendres cousines, 1980; Un été à Saint-Tropez, 1983, Premiers désirs, 1983) que donà lloc a polèmiques sobre el seu art, del qual els seus partidaris en lloaven el refinament I la sensualitat, mentre que els detractors el qualificaven de pornografia encoberta i d’exaltació pedofílica. Morí poc després que una presentadora de televisió l’hagués acusat públicament d’abusos quan tenia 13 anys, aparentment per suïcidi.