Recolzant en els prínceps del nord del país i en llur superioritat tècnica, als ss XII i XIII les guildes de comerciants alemanys aconseguiren de consolidar un seguit de ciutats a les illes i ribes de la Bàltica: Riga (1201), Rostock (1218), Dorpat (1224), Wismar (1228), Tallinn (1230), Stralsund (1234), Stettin, Elbing (1237) i Danzig (1238). Per tal de garantir el monopoli comercial, Lübeck i Hamburg establiren un acord (1241) que, signat per nombroses ciutats germàniques, féu transformar la primitiva associació de mercaders en una confederació de setanta-set ciutats dotades amb privilegis marítims i comercials (llibertat de navegació, exempció de drets de duana, etc). El centre de la Lliga, inicialment Visby (1161), s’establí a Lübeck, on a partir del 1356 foren celebrades les assemblees per elaborar els reglaments generals de comerç i navegació i les normes de caràcter econòmic. Bruges, Novgorod, Bergen i Londres en foren factories privilegiades permanents. La federació no plantejà reivindicacions territorials, no disposà d’autoritat judicial ni militar i assegurà la supremacia marítima, fins i tot amb l’establiment d’un blocatge econòmic contra els països reticents (Noruega, 1284; Flandes, 1307-09). Bruges i Londres foren els centres on eren efectuats els intercanvis comercials dels productes de l’Atlàntic i de la Mediterrània (sal, seda, draps, espècies, vi i llana), pels productes agrícoles i les pells de les regions bàltiques i de la mar del Nord (on els hanseàtics ostentaven el monopoli del tràfic comercial). Aquestes relacions mercantils, facilitades per la privilegiada posició geogràfica de les ciutats hanseàtiques, afavoriren una prosperitat mantinguda fins al s XV. Durant l’època moderna, els descobriments geogràfics, la competència amb els polonesos i tectònics i el progrés de l’autoritarisme monàrquic als països occidentals, amb els intents de suprimir els antics privilegis de la Hansa, mentre afavorien la competència i el comerç nacional, en provocaren la decadència. La creació de noves vies comercials dominades per Anglaterra i els Països Baixos i la guerra dels Trenta Anys crebantaren la solidaritat de la Lliga i en provocaren l’esfondrament definitiu. L’última assemblea fou convocada el 1669, i ja només Lübeck, Bremen i Hamburg mantingueren l’aliança.