Nebot del comte duc d’Olivares, fou favorit de Felip IV de Castella, el qual, el 1644, el nomenà primer ministre. Hagué d’intervenir contra Portugal (derrota d’Elvas, 1658) i signà la pau de Westfàlia (1648) i la dels Pirineus (1659); per aquest darrer fet fou creat duc del Carpio.