Llicenciat (1930) i doctorat (1934) a la Universitat de Pennsilvània, en fou catedràtic de lingüística des del 1947. S'especialitzà primerament en lingüística semítica (A Grammar of the Phoenician Language, 1936; Development of the Canaaite Dialects, 1939), i després en lingüística estructural. Vers el 1953 introduí en la teoria lingüística el concepte de “transformació”, la qual segons ell, consisteix enuna relació sistemàtica entre oracions de significat semblant però estructura sintàctica distinta. Tanmateix, no s’alià amb la gramàtica transformacional-generativa. Les seves obres principals són: Methods in Structural Linguistics (1951), String Analysis of Sentence Structure (1962), Mathematical Structures of Language (1968), Papers on Structural and Transformational Linguistics (1970), i Papers on Syntax (1981). Fou president de la Linguistic Society of America el 1955.