Liberal, patí la repressió del 1823. Elegit membre de l’Academia Española (1847), fou director de l’Escuela Normal (1854-62) i de la Biblioteca Nacional (1862-75). Escriví drames històrics en vers: Gracián Ramírez (1831), Los amantes de Teruel (1837), un gran èxit escènic, La jura de Santa Gadea (1845), etc. També conreà la comèdia —La redoma encantada (1839)—, el sainet —La visionaria (1840)— i la poesia —Fábulas (1843)—. Traduí obres de Voltaire i Molière i féu edicions crítiques de Lope de Vega, Tirso de Molina, Alarcón i Calderón.