Estudià a Nàpols amb N.Porpora i hi estrenà òperes com Tigrane (1729) i Ezio (1730). Fou mestre de capella de la cort de Saxònia, a Dresden (1733-63); conreà l’estil operístic italià —sovint amb texts de Metastasio— i estrenà òperes per tot Europa, com La clemenza di Tito (1735), Demofoonte (1748), Adriano in Siria (1752), etc. Passà a la cort de Viena (1763-73), on rivalitzà amb els reformadors de l’òpera, Gluck i Calzabigi. Escriví també música religiosa i instrumental.