i l’Havana | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

l’Havana

Ciutat
Món
L’Havana. Plaça de José Martí
© Fototeca.cat-Corel
Capital de Cuba; té l’estatus de província independent i fa les funcions de capital de la província homònima (5 731 km2; 636 889 h [est 1989]).
Població: 
2.141.993 h
[2010]
Extensió: 
741 km2

És situada al NW de l’illa, a la costa de l’estret que uneix la badia de l’Havana a la mar. La forta evolució demogràfica començà al segle XIX, amb els colons espanyols emigrats d’altres països llatinoamericans i més tard amb el creixement desmesurat de la població turística nord-americana. Fins a la revolució del 1959 no es començà a planificar el desenvolupament de la ciutat (descentralització a favor d’altres ciutats i creació d’un cinyell agrícola al seu entorn). L’aglomeració urbana de l’Havana comprèn els municipis de Guanabacoa, Marianao, Regla, Santa María del Rosario i Santiago de las Vegas, que representen la quarta part de la població de l’illa. És un nucli industrial important i les manufactures de tabac i les refineries de sucre constitueixen importants fonts d’ingressos. També són importants les refineries de petroli, les indústries de la construcció i les químiques, les drassanes i la indústria paperera. El port és el més important del país. Té universitat, fundada el 1728. És seu d’un arquebisbat. Hi ha l’aeroport internacional José Martí. Fundada el 1514 pel governador de Cuba Diego Diego Velázquez, el 1589 Felip II la féu fortificar. Port clau per al tràfic comercial entre Amèrica i la península Ibèrica, fou ocupada pels anglesos (1762-63). Durant el segle XIX fou un centre comercial important. El 1898 esclatà al seu port un creuer nord-americà, el Maine, fet que serví d’excusa a Washington per a declarar la guerra a Espanya. L’Havana restà com a capital del nou estat cubà (1902). Del novembre del 1947 al març del 1948 hi tingué lloc la conferència internacional del comerç i l’ocupació, coneguda amb el nom de carta de l’Havana.

Plaça de la Revolució, l’Havana
© Lluís Prats
El document restà sense efecte real. Pel gener del 1966 s’hi reuniren representants de governs, partits legals o en la clandestinitat i d’organitzacions guerrilleres d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina, per formular una estratègia antiimperialista mundial. Hom hi acordà la constitució d’una organització tricontinental de solidaritat. Aquesta reunió prengué el nom de Conferència tricontinental de l’Havana. Hi resten construccions defensives de l’època colonial. Els edificis religiosos (església de San Francisco, catedral) i els civils (palau de la Independència, palau del govern), del s XVIII, reflecteixen el barroc hispànic.

Col·laboració: 
LGL / JMS / JoSu
Llegir més...